Avui reprodueixo una de les resolucions que ICV va aprovar en la seva 6 Assemblea de Barcelona. Crec que és de vital importància seguir defensant un model de Sanitat pública basat en l'eficiència i la garantia de serveis.
A Barcelona els diferents àmbits de la sanitat mereixen un balanç desigual. L’àmbit de la Salut Pública està fent una molt bona contribució a la millora de la salut de les barcelonines i dels barcelonins. És precisament l’àmbit en que ICV-EUiA hi tenim responsabilitats específiques, sense que en aquest terreny puguem oblidar l’alta contribució a la salut que es fa des de l’acció municipal a l’àrea de serveis socials. L’Atenció Primària amb bons equips professionals i una elevada satisfacció ciutadana pateix la ressaca del retard amb que es va produir la seva reforma a Barcelona ciutat i també pel trossejament que s’ha fet de l’Atenció Primària de l’ICS assignant-la a d’altres entitats hospitalàries públiques o privades o a les denominades EBAs (equips de base associativa), i per uns nivells retributius als i les professionals que, com passa a tot Catalunya, encara són més baixos que en d’altres indrets de l’estat.
La privatització mitjançant les EBAs té un impacte directe en la pèrdua d’equitat. Així es comprova per l’elevada coincidència en el territori entre les EBAs i els barris de renda més elevada. Pel que fa als hospitals, Barcelona compta amb alguns dels millors hospitals de l’estat espanyol, amb reconegut prestigi internacional per la seva qualitat i recerca; però, sovint la barreja d’interessos privats en la sanitat pública genera deficiències. L’entitat Barnaclínic és expressiva de la iniquitat derivada d’una doble llista d’espera una de pacients públics i l’altre privats, amb foment de l’atenció privada, a l’hospital públic reiteradament reconegut com el millor de l’estat.
La sanitat catalana viu un canvi destacat amb la creació dels Consorcis del Governs Territorials de Salut. Els objectius d’aquests governs son lloables: es tracta d’apropar el govern de la sanitat a la ciutadania amb la creació de 37 d’aquests governs i de crear un espai de cooperació entre les responsabilitats en salut de la Generalitat i dels Ajuntaments. A Barcelona, aquesta dinàmica a es tradueix en la divisió en 4 territoris que responen als quatre grans hospitals amb que compta la ciutat i no al model original dels governs territorials. Aquests territoris, en no tenir noves responsabilitats, no poden retre comptes a la ciutadania.
La reforma de l’atenció especialitzada s’està endegant a Barcelona amb un potent “hospitalocentrisme” que no ajudarà ni a l’eficiència del sistema, ni a la proximitat als ciutadans i ciutadanes, ni a la motivació del personal facultatiu ni d’infermeria de l’atenció primària.
Per ICV-BCN la sanitat pública en la nostra ciutat ha d’avançar en el que és més important: la salut de la ciutadania i la seva satisfacció amb el Sistema Sanitari. Això passa per la reducció dels temps d’espera. Ha de ser prioritari reduir tots els temps d’espera i per això calen també dues coses: una Atenció Primària forta i en segon lloc una clara diferenciació dels interessos privats i públics que no fomenti les assegurances privades com a forma per reduir els temps d’espera dels pacients. Per això cal exigir que els nous Centres d’Atenció Primària que s’han de crear quedin adscrits a l’entitat i el col·lectiu de professionals que més ha contribuït a la salut dels barcelonins i barcelonines: els i les de l’Institut Català de la Salut.
Barcelona com a capital de la nostra nació ha de jugar un paper destacat en el món. També en sanitat. Els hospitals de tercer nivell de la ciutat han de treballar per l’equitat en salut de tots els catalans i catalanes. La ciutadania de qualsevol territori sanitari ha de poder mirar al govern territorial de salut de Barcelona, el denominat Consorci Sanitari de Barcelona, i demanar-li comptes de com els hospitals de la capital contribueixen a la seva salut.
Igualment, l’Ajuntament de Barcelona, pel seu pes en les institucions sanitàries del país, ha de recolzar els professionals sanitaris i garantir una sanitat pública orientada a l’equitat, transparent, resolutiva i que promogui una bona salut ciutadana. Barcelona ha de seguir sent també capdavantera en recerca biomèdica, una recerca que, evidentment, ha de contribuir per sí mateixa al progrés econòmic del país, però, sobre tot, amb una orientació a la recerca per resoldre problemes de salut dels ciutadans d’arreu del món i no sols orientada a la millora econòmica dels promotors del progrés tecnològic sanitari.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha potenciat la creació dels Consells de Salut a cadascun dels Districtes, l’últim el de Gràcia i, també s’està impulsant el Consell Municipal de Salut. Des del Districte d’Horta-Guinardó i a proposta d’ICV s’estan impulsant els Consells de Centre. És des d’aquests òrgans de participació on la ciutadania, i sobretot la gent d’ICV, ha d’expressar la seva defensa d’un model de sanitat i salut públiques.
És per tot això que des de la 6ª Assemblea d’ICV resolem:
Ø Continuar defensant una sanitat pública amb finançament i gestió pública.
Ø Reclamar al Consorci Sanitari de Barcelona el rendiment de comptes de la seva gestió, tant pel què fa a les llistes d’espera, resultats en termes de salut i econòmics de les diferents Àrees Bàsiques de Salut, i fer arribar el seus resultats a cadascun dels Consells de Salut de Centre, de Districte i/o al Consell de Salut Municipal.
Ø Comprometre la participació d’ICV als diferents Consells de Salut prioritzant els concerts amb l’Institut Català de Salut per sobre altres proveïdors que poden trencar i fragmentar més el Sistema Nacional de Salut Català i oposar-nos a qualsevol fórmula que trenqui l’equitat fins ara aconseguida.
