Balances fiscals

Entre 14000 i 16000 mil·lions d'euros de dèficit fiscal a Catalunya. M'imagino la de coses que s'haurien pogut fer amb aquests diners..., moltes coses.

Sí, s'ha de ser solidari. Catalunya ha de ser solidària amb la resta de pobles d'Espanya, però ara, toca mirar pels nostres interessos, toca millorar el finançament a Catalunya. Volem més i millors serveis públics. Volem més i millors infrastructures.

A l'agost, es pactaran amb el govern espanyol les línies del nou finançament i haurem d'esperar fins la tardor per veure la traducció d'aquestes línies a diners. Podem esperar tres mesos més.

Mare meva, quina crisi!!!!

Heu estat moltes les persones que us heu adreçat a mi per preguntar-me que passava que no escribia al bloc. De debò, gràcies pel vostre interés. Fins i tot, algú m'ha dit que volia escriure algún comentari a l'escrit anterior. Alguna cosa així com "ja canta massa el apoyaré".

Això ha estat una veritable crisi existencial i encara és una veritable crisi existencial. Han passat moltes i moltes coses a la política local, nacional i internacional. Gairebé podria dir que massa coses per a mi. El període de crisi econòmica que arrosseguem cada cop és més forta (igual que la meva d'existencial) i no es veu fàcilment la sortida. A tot això, avui es publiquen les balances fiscals (promesa "d'aquell" en la seva investidura), el 50% dels catalans que compren a crèdit no tornen els diners compromesos, la venda d'un habitatge triga de mitja 27 mesos a fer-se efectiva,... realment crisi.

He estat tot aquest temps sense publicar res de res. I no ha estat per manca de temes, que ja veieu que n'hi ha. Possiblement, trigaré algún temps a dir més coses. Necessito reflexionar sobre aquelles coses, potser petites per alguns, que em fan trontollar. Quan arribi setembre, potser tindré millors condicions per a decidir si segueixo trontollant o no.

Apoyaré...

En el seu dia va dir: "Apoyaré el Estatuto de Autonomia que salga del Parlamento de Catalunya"... i així ho va fer...; després va seguir dient: Daré 400 €... i així ho va fer...

Ja tremolo de pensar quin pacte farà amb nosaltres, els catalans, sobre finançament. I tot i així, encara hem d'estar contents no?. Podria ser pitjor. Ja ho deien als seus cartells electorals: "cuidado, que vienen". El que no van dir a l'electorat, encara que nosaltres avisavem, és que girarien cap a la dreta (centre hi diuen ells).

El que queda clar, almenys per a mi, és que passarem la resta de la Legislatura amb polítiques que no afavoriran als qui tenen menys. Ara, anuncien una pujada a la factura de la llum d'un 11%. Els salaris cada cop més a la baixa. El poder adquisitiu cada cop és menor (encara que hi ha alguns que cada cop guanyen més i més diners).

Amb el bipartidisme han aconseguit que l'alternativa a la governabilitat d'Espanya sigui una vegada el PSOE i ¡'altra el PP. Quin futur més prometedor...

25 anys de TERAL

Ahir, al CAS Horta-Guinardó, vam celebrar els primers 25 anys de vida de TERAL. Aquesta associació d'alcohòlics recuperats´forma part de les 18 associacions que estan federades a Catalunya. La Mª Gràcia Tort n'és la seva Presidenta i amb ella compartim moltes de les tasques que portem a terme al Consell de Salut.

Felicitar doncs aquests primers 25 anys d'existència de TERAL per la seva implicació i la seva gran tasca amb la societat.

Antiga cultura de la compra

Evidentment, haurem de tornar a fer servir la coixinera per anar a comprar el pa. I no ho dic per tal d'estalviar el que em puguin cobrar a partir d'ara per una bossa de plàstic. Ho dic per absoluta convicció. A casa, som d'aquells que anem a comprar amb el carret de la compra (molts dies amb dos carrets), amb el cabaç i a comprar el pa amb la coixinera. Aquesta pràctica, que anys enrera era molt habitual, s'haurà de fer habitual a partir d'ara. Gairebé podriem dir-li, "Antiga cultura de la compra" i fer-la de rabiosa actualitat.

Ja ho sabeu, a partir d'ara a comprar amb la coixinera.

Fam al món

Realment, la sequera ens porta a tots i totes de cap. Va plovent, sí, però cau tota l'aigua que realment necessitem per a poder almenys anar tirant?. Dintre d'un temps, entraran en funcionament les desalinitzadores i amb aquestes, segurament acabarem amb el problema de l'aigua de boca. Altra cosa serà l'aigua de rec, l'aigua per produir energia elèctrica... Quantes coses s'han de canviar...

Més greu per a mí, encara, és la manca d'aliments bàsics que comença a haver en alguns territoris d'aquest món. L'arròs i el blat són els dos aliments més bàsics per a l'alimentació de mil·lions de persones... i s'especula amb això, amb la supervivència de tanta gent... Els poderosos no en tenien prou en especular amb l'energia, la construcció, l'esport, etc., ara, especulen amb alguna cosa tant primordial ciom és una necessitat tan bàsica com el menjar. I aquí seguim preocupats per si podrem dutxar-nos cada dia aquest estiu...

Evidentment, tot és important, l'aigua, el menjar, l'habitatge, l'energia, l'esport... tot. Però per uns quants, allò més important és no deixar de guanyar una quantitat de diners indecent, tan indecent com per haver de matar de ganar a uns quants mil·lions d'habitants del planeta.

Pepe Rubianes

Sis mesos sense sentir les seves paraules per alguns malsonants, sense veure aquella manera d'actuar. Sis mesos sense Rubianes. Espero, desitjo que passats aquests sis mesos el poguem veure molts sis mesos més, molts més anys. Que poguem sentir aquells "hijo de la gran puta" o "la madre que lo parió". Que poguem gaudir més anys de la festa de les tapes en aquell bar tancat de nit.

Acaba de fer una aturada de sis mesos per fer tractament i ja tinc ganes que li poguem dir: benvingut a l'escenari.